COMPARTIR CULTURES I ATREVIR-SE AMB LA DIVERSITAT!
II Sínode Europeu de Dones
Bellaterra, 5-10 d'agost del 2003

La segona edició del Sínode Europeu de Dones ha estat un èxit de participació -al voltant de 700 persones de tota Europa i unes quantes d'Àfrica, Amèrica i Àsia- i, al mateix temps, una experiència rica del que és atrevir-se a compartir i dialogar amb persones d'altres cultures, d'altres punts de vista i amb experiències de fe diferents.

El Col·lectiu de Dones en l'Església, que ha estat durant tres anys preparant la trobada i organitzant-la juntament amb l'equip europeu del Sínode, està molt satisfet d'haver pogut oferir a Barcelona aquesta experiència de trobada i reflexió de moviments feministes i grups de dones per posar en comú els desitjos de canvi i els reptes socials, econòmic, polítics i espirituals que veiem per a Europa.

Han estat cinc dies intensos per celebrar, fer pregàries cristianes, eucaristies, celebracions del sabbath; per escoltar i reflexionar, perquè hi va haver 7 ponències al voltant dels quatre eixos: socioeconòmic, polític, identitat de les dones i espiritualitat; per xerrar i compartir a partir dels tallers i dels grups oasi; i també per acordar unes resolucions finals que es presentaran als polítics locals, a les comunitats parroquials, religioses i grups, i s'intentarà divulgar-les i transmetre-les a través dels mitjans de comunicació de cada lloc.

En l'àmbit socioeconòmic, es van demanar polítiques d'ajut familiar i de conciliació entre el treball i la tasca de cuidar fills menors i avis perquè les dones tinguin més mobilitat i possibilitat de ser en el mercat de treball.

En l'àmbit polític, es reclamava la igualtat de drets polítics per a les dones i també per als immigrants. Pel que fa a l'espiritualitat, es va voler deixar clara la voluntat d'implicar-se en la lluita contra la injustícia per qualsevol tipus de discriminació en qualsevol societat i en qualsevol església, sigui catòlica, ortodoxa, protestant, o en qualsevol comunitat de la religió que sigui. La trobada anava, en aquest sentit, més enllà de l'ecumenisme. Com a dones, ens uneix el compromís de treballar per la dignitat de les dones i en contra de les violències que es pateixen. L'espiritualitat i les creences de cadascú ens han de servir de motor per dir, en veu ben alta, el que pensem i volem fer les dones.

És difícil resumir en pocs mots el que vam sentir, el que vam poder viure i el que vam dir, però creiem que l'energia que n'hem tret ens ajudarà a totes, cadascuna des del seu país i els seus compromisos, a continuar treballant amb il·lusió i esperança per una societat i una església més pluralista, més humana i acollidora de tothom.

Neus Forcano i Sefa Amell